El facebook es cola a l’escola

En l’actualitat a les aules s’està incorporant de forma massiva l’ús dels ordinadors, especialment d’Internet. El text fa referència a que cada vegada els alumnes passen més temps a les xarxes socials fins arribar al punt de que no fan cas al professor. Aquesta situació preocupa molt als pares perquè creuen que els seus fills estan malgastant el temps ja que aquestes no els formen professionalment.

Nosaltres com futures docents creiem que Internet i les xarxes socials poden ser útils com a reforç, no com a material didàctic per al dia a dia. Els professors actualment no es troben capacitats per a impartir les classes únicament amb la informàtica, ni els centres educatius disposen del material necessari per a dur-ho a terme. Una solució a aquest problema seria que els mestres realitzen cursos per a ensenyar-se a utilitzar les noves tecnologies.

Per a finalitzar, nosaltres pensem que es podrien utilitzar per a motivar als alumnes en ocasions puntuals com per exemple que els xiquets realitzen exercicis de reforç de matemàtiques a l’ordinador.

BILINGÜISME, SÍ O SÍ?

En la Comunitat Valenciana hi ha tres tipus de programes educatius per a incorporar el valencià a les aules i amb això donar als alumnes l'oportunitat d’un ensenyament bilingüe. Els programes són el PIP, el PEV i el PIL. L’escola ideal a la Comunitat Valenciana és una escola en la què tots tingueren l'oportunitat de escollir un programa o l’altre perquè no hi ha sols castellanoparlants, o sols valencianoparlants, o sols gent que només volen unes matèries en valencià. Per aquesta raó és molt important saber tots els punts a favor i en contra per a decidir un bon pla d’estudis. 

Per una banda, nombrosos estudis han demostrat que el fet de ser una persona bilingüe té beneficis per al cervell, per exemple, fa que el cervell puga adaptar-se als canvis que es presenten a la vida quotidiana. Per altra banda, és molt difícil fer a un xiquet bilingüe si a casa es parla el mateix idioma que a l’àmbit escolar, per això és molt important que els pares parlen la llengua que volen introduir al xiquet part de la llengua què es parla al col·legi o en la ciutat on viuen. Altres estudis també parlen de la importància d’introduir les llengües en edats primerenques. 

D’aquesta manera, el cervell s’acostuma a canviar de llengua segons l’àmbit on el xiquet vol utilitzar una llengua o l’altra. Un exemple d’aquesta situació és quan el xiquet parla amb els pares i la resta dels familiars en una llengua i després amb els amics i a l’escola parla en l’altra llengua, la llengua de la ciutat on viuen. 

Per a finalitzar, hi ha molts beneficis d’introduir altra llengua a l’escola com els que he dit anteriorment, però hi ha unes quantes punts en contra. Fent referència al PIP, introduir només el valencià en unes matèries determinades com pot ser Coneixement del Medi, els xiquets en un futur tindran eixos coneixements o conceptes en valencià i els serà molt difícil transferir-les a la seua llengua materna, com es l’exemple del castellà. Aquesta última reflexió forma part de la meua experiència i també de la experiència d'alguns familiars meus.

Deixant a un lloc aquest últim punt, que pense que és negatiu, és molt bona idea fer als xiquets bilingües perquè en un futur amb altres llengües els serà més fàcil desenvolupar-se en molts àmbits de les seues vides que a altres xiquets.